dilluns, 22 de maig del 2017

TERRATRÈMOL A MITJA L'ESCALA

Hi ha moments a la vida que has de canviar de direcció. Quan les situacions queden estancades en un punt mort i no et mous ni endavant ni enrere. Sents com si les coses pesessin damunt tu, sense poder moure't. L'ansietat et fa sentir com si estiguessis corrent en un mateix punt. Sents l'adrenalina i un nus al pit, que en prou feina et deixa respirar. I un dia, algú et diu, que fa temps que corres sense avançar. Pares, mires, observes, i té raó! Fa temps que corres esgotada, sense moure't... Ja que tot pesa damunt tu...

A les hores decideixes començar a retirar "coses"... Comences a ressorgir dins els teus problemes i tibar d'ells. Pesen igual que abans, però ara sembla que ja no els sents damunt. Si no, que els tens al costat, lligats amb cordes al teu cos... Una peça dins el teu cap a canviat de posició. Per fi s'ha mogut! I això fa que comencis a caminar. Tot i que, encara et costi... Camines arrossegant un pes que ara ja desitges deixar anar... D'això se'n diu ser conscient de les coses. I ja és un gran pas! I veus que t'havies acomodat en una situació, que només et feia que perdre el temps, sense evolucionar! I a la vida avances o mors...

Fa setmanes que pujo una escala (com algú em va dir en el seu moment) una escala gran, amb uns graons que a estones semblen gegants. Tinc moments de tot, vaig a extrems! Tan bon punt pot semblar que escali amb una facilitat que a mi mateixa em sorprèn. Trec una força interna que ni jo sabia que tenia... Però també tinc punts, on sembla que alguna corda, algun problema, tiba més que els altres. I m'emboira el cap, fent que l'escala sigui més alta per uns instants. I no pugui veurà el replà que m'espera, més a munt... I així estic, trencant cordes, deslligant-me de tot abans, sense saber-ho, no em deixava respirar...

Ara camino, cada dia més ràpid... Em moc i començo a veure nous horitzons. Ja estic a mitja escala. Encara em queda camí per recórrer. Encara queda deslligar-me d'algunes cordes... Encara estic dins el meu terratrèmol i a estones m'agafa vertigen aquí al mig de l'escala! Són canvis, són canvis interiors i exteriors! Són passos, són moments de tot... Són esglaons superats però també por, a no saber... No saber, que hi haurà allà dalt. No saber, que t'espera demà... Però això si, saps que ja no estàs parada, que els dies comencen i acaben, i tots són diferents. I això et fa veure que segur, que serà millor que quan tenies tot damunt... Ara camines, ara quasi corres, i ara comences a respirar ben endins dels teus pulmons!

COMENÇA UN NOU DEMÀ!

I no sé... Però somric!






diumenge, 19 de febrer del 2017

L'ASSETJAMENT ESCOLAR

Avui llegia que faran un programa a CUATRO "Proyecto Bullying" 

http://www.telecinco.es/telemania/programas/programas-nacionales/cuatro-estrena-proyecto-bullying-jesus-vazquez-lucha-contra-acoso-escolar_0_2325225784.html

Un programa dedicat a l'assetjament escolar! En un dels comentaris que he llegit, una noia deia que la gent que HEM PATIT aquest cas en les nostres pells, ens seria dur veure'l i obrir ferides! Ja que molts, encara ara tenim aquella època marcada.

I jo em demano...

Els que vàreu formar part dels riures, insults, crítiques contínues, seguiment pels carrers, frases ofensives, empentes, etc etc com us sentiu veient aquest tipo de programes, ara que sou ja adults? No se us regira l'estómac? No us fa vergonya saber que vosaltres heu format part de tot això anys enrere, fent mal a companys/companyes, quan éreu petits?

Molts dels "maltractadors psicològics" i en alguns casos físics, ara tenen fills. I potser pateixen ara, i tenen por! Por a que els seus fills es creuin amb un nen/nena tan cruel com eren ells de petits... Quina por us deu fer el Karma oi? Que curiosa és la vida...

Jo veient aquestes iniciatives recordo, a l'igual que moltes de les meves excompanyes d'escola! Els anys que vàrem passar "marginades". Per fills de papà, que per tindre diners i anar vestits de marca, es sentien amb el dret de tractar-nos com a éssers inferiors! I encara ara, alguns, se'ns creuen pel carrer amb un somriure de superioritat!

Podria detallar i descriure un munt de situacions violentes que vaig viure a la meva infantesa i joventut. I podria donar noms i cognoms. Separats en dos grups. Els maltractadors (psicològics i/o físics) i els que només es quedaven parats mirant com passava tot... I recordo els cercles i les rialles al meu voltant...

I quan veig aquesta gent actualment pel carrer. També hi han dues reaccions diferenciades. Els que encara ara em miren per sobre de l'espatlla, encara no sé perquè. I els que abaixen el cap, perquè crec que en el fons, són conscients de que indirectament van participar!

Espero, que aquest programa no serveixi només per obrir antigues ferides a els que hem patit això! Si no, per regirar els estómacs a més d'un! I que es donin compte, encara que tard, del mal que van fer! 

Si és que tenen consciència...


dilluns, 6 de febrer del 2017

NORMAL, ESPECIAL, DIFERENT, RAR o ESTRANY?...
Quan algú et diu que ell és NORMAL, que no té res ESPECIAL, a que es refereix? O per contrari algú et diu que és molt DIFERENT a lo NORMAL? Osti doncs jo dec ser ben RARA perquè no sé dir que sóc...
Que vol dir ser ESPECIAL? Parlar cinc idiomes? Viure en una furgoneta sobre un penya-segat? Tindre un ull de cada color? O tenyir-se el cabell amb tots els colors de l'arc-iris? Se'm passen pel cap tantes coses que per mi poden ser ESPECIALS...
I RAR? Perquè considerem que una persona és RARA? Perquè és DIFERENT a nosaltres? I perquè RARA i no ESPECIAL? No entenc gaire el significat d'aquestes paraules o la diferencia entre elles.
Potser el que per mi és ESPECIAL, per tu és RAR de collons no?
Per mi RAR és que una dona s'aixequi hores abans per arreglar-se, pentinar-se, maquillar-se, posar-se capes i capes de cremes, bases de maquillatge, coloret, etc etc... Fer-se les ungles, triar la roba a consciència, etc etc... Però perquè dic RAR? Perquè és diferent a el que faig jo? Llavors el NORMAL que és? Lo meu? O lo seu?
Perquè sempre ens hem de separar i etiquetar depenent del que estem acostumats? Quan algú és DIFERENT a nosaltres ja és RAR? I perquè no ESPECIAL? M'agrada més la paraula! Dona un punt d'encant a la persona! Sóc ESPECIAL! M'encanta com sona!
Però clar, depèn per a qui, ser ESPECIAL ja és ser RAR no? Però llavors jo em demano? Qui marca que és i que no, NORMAL? Perquè per ser ESPECIAL vol dir que no ets NORMAL no?
Doncs jo em considero RARA, ESPECIAL i DIFERENT però de NORMAL res... Ja que encara ningú m'ha sabut explicar que vol dir aquesta parauleta....

Definició de diccionari
NORMAL: Que és conforme a la norma, que no se'n desvia.
ESPECIAL: Singular o particular, que es diferencia del comú o general.
DIFERENT: Que no és igual, o que no s'assembla.
RAR: Extravagant, que obra de manera anormal, fora del sentit comú.
ESTRANY: No freqüent o usual.





dimecres, 1 de febrer del 2017

PERQUÈ UN BLOG?

El dilluns 30 de Gener, al vespre. Vaig connectar amb la Raquel Riba Rossy és una gran il·lustradora d'Igualada, que s'ha donat molt ha conèixer gràcies a el seu personatge de Lola Vendetta. 

Ella va fer una connexió a facebook live (no sé si es diu ben bé així) en aquell moment em connectava jo, així que vaig veure que començava ha dibuixar i vaig estar veient-la. Quan de cop va començar a parlar i treure temes sobre la manera de portar les relacions. 

Vaig començar a comentar en directa el que jo opinava i com veia jo a través de les experiències amb les meves ex parelles. I quina va ser la meva sorpresa, quan va començar a llegir els meus comentaris en alt (entre varis) i varem començar quasi a dialogar ella i jo. Connectant com si estiguéssim una al costat de l'altre.

Llavors va fer un comentari de que la gent a vegades donava una imatge a la tele, radio, fotografies... I que per això li agradava els vídeos en directa, ja que així la coneixem. I podíem interactuar com si ens tinguéssim al costat. 

Llavors jo vaig  escriure això:

"LA DIFERENCIA DE LA GENTE QUE ESTÁ DETRÁS DE LAS CÁMARAS Y TU. ES QUE TU CON TUS DIBUJOS, DEMUESTRAS TODAS TUS ILUSIONES Y TUS MIEDOS...

 ...ES COMO DESNUDARTE DELANTE DEL PAPEL"

Li va agradar tant la frase que em va fer un comentari, a part d'apuntar-la en un dels laterals del dibuix: Raquel tienes que pensarte seriamente escribir un blog! 

I vaig pensar: Perquè no?



Gràcies Raquel (Lola Vendetta) 

https://www.facebook.com/lolitavendetta/?fref=ts

http://lolavendetta.net/

SEMPRE HI HA UN DIA, QUE MIRES ENRERE...

Hi ha gent que té la sort (o mala sort depen de com es miri) de no haver tingut mai problemes... Que mai s'ha mogut de la seva zona de confort... Mateix poble, mateixa gent, mateixa feina... 

I després hi ha d'altres, com jo, que no hem parat mai. Ja sigui per problemes i situacions de la vida, o perquè simplement som culs inquiets que no sabem mantenir una rutina estable... I a estones me "cagat amb tot", amb la vida per posar-me en un camí tant ple de pedres... Inclús demanant-me el perquè de tot plegat. Que he fet malament em demanava... O perquè no reparteixes els mals entre tots? Perquè jo?

Però amb els anys t'hi acostumes... I et fas fort, valent i ja res et sorprèn... I cada cosa, cada experiència, cada caiguda, cada decepció, em fan més i més forta...I arriba un punt que incús t'agrada ser com ets, i saps que ets així per tot el que t'ha tocat viure... Sensible, amb empatia, però a la vegada forta i valenta...

Quan trobes una estabilitat, i per fi entens que el que buscaves estava dins teu, i que no depenia de ningú més que de tu mateixa, és una sensació increïble, de ben estar, de calma...I és quan pots mirar enrere sense por, quan pots rellegir els teus escrits, quan pots remirar aquelles fotos que t'entristeixen i que et porten a reviure moments durs... I tot i que t'afecti, ja no els vius de la mateixa manera... Perquè gràcies a ells ets qui ets!!! 

I t'agrada!!!




Superant el passat... Amb ganes de PRESENT!!!

LA VIDA...

Tots busquem plenitud per les nostres vides, busquem monotonia per tindre un dia a dia ordenat (Sempre sense oblidar els moments improvisats, els moments de màgia e inesperats) 

Però per ser realment feliç dins aquesta rutina, per valorar-la i gaudir de cada segon, s'ha d'haver passat per un procés intern. Un treball personal d'alt i baixos. Un treball dur, on coneixes a un mateix. Perdonant-se els errors comesos en el passat (ja que som els pitjors jutjant-nos i castigant-nos quan fem alguna cosa malament) superant les experiències doloroses, aquelles que ens han fet mal i marcat, ja que són obstacles que no ens deixen caminar. 


A vegades som nosaltres mateixos els que no deixem que la nostre vida sigui com realment desitgem! Així, que la feina és, superar, acceptar, perdonar i avançar...



LA MÀGIA ESTÀ EN CRÉIXER I SEGUIR ENDAVANT!

QUE FEM QUAN EL QUE PENSEM NO ÉS POSITIU?


El facebook és una finestra on ensenyar a la gent que ens rodeja lo bé que ens van les coses, lo enamorats que estem amb fotos precioses, lo feliços que som amb frases i cançons alegres i lo genial que és tot...

Però que fem quan les coses se'ns giren? Aquests sentiments queda lletjos ensenyar-los per aquí... No volem compartir les nostres pors, penes o decepcions. Per no semblar que volem cridar l'atenció o fer pena...

I ens els reprimim... No ho diem... Potser escrivim o fem l'intent, però no ho arribem a publicar per por de que pensaran de nosaltres, al fer públic un sentiment tant íntim. Com si la resta que publiquem no ho fos...

I avui vull cridar a els quatre vents, pensi la gent el que pensi, que estic EMPRENYADA, DECEPCIONADA, TRISTA, RABIOSA i tots els sentiments d'impotencia que us pugueu imaginar!!! I tinc un nus al pit que no em trec de cap manera!!!

Però sempre hi ha una part bona de tot plegat, i és que tinc una gent que m'envolta que fa el màxim i em té lligada amb una corda ben forta perquè no decaigui!!! I ells són els que fan que els dies grisos, no ho siguin tant...

Així que avui facebook i gent del voltant PENSO AIXÒ!!!

No sempre són tot són flors i violes, a vegades la crua realitat és amarga i també podem compartir-ho!!! No per fer pena, si no perquè tots som persones i tots tenim dies grisos!!!

I després d'aquesta parrafada, ENDAVANT, SEMPRE ENDAVANT!!